Aquesta nit, al Palau de Congressos de La Porte Maillot (París), hi tindrà lloc el vint-i-dosé Festival d'Eurovisió, entre la indiferència més absoluta. El camí recorregut pel festival des de 1956 a Lugano es mostra tatxonat per un contingut musical que no resisteix ni la crítica més benvolent. No obstant això, des d'un punt de vista sociopolític, l'interés adquireix característiques mig surrealistes mig esperpèntiques.
La Universitat d’Oxford estudia les connexions entre els països europeus a partir de les votacions d’ Eurovisió
La Universitat d’Oxford acaba de confirmar el que els espectadors saben des de fa anys: hi ha camarilles de països, com Xipre i Grècia o Suècia i Dinamarca, que sempre voten de la mateixa manera en el Festival d’Eurovisió. Quatre investigadors del prestigiós centre britànic han analitzat les decisions dels països participants en el certamen per tal de determinar quines són les connexions que hi ha entre ells.
Cantants de la nova esquerra europea, en favor de la cançó popular
Perquè no volem intoxicar-nos-en, amb l'Europa del show business, de la malaptesa de la banalitat, de la veu de l'amo i de l'Eurovisió hem organitzat aquest primer festival contraeurovisió a Brussel·les", declaren els organitzadors de diversos moviments polítics de l'esquerra europea, que volen deixar passar la veu dels cantants populars d'Europa.
Aprofitant l’avinentesa que em proporciona l’existència d’aquesta secció, feta per a parlar del festival i oberta també a la col.laboració dels visitants, he volgut deixar-hi la meua contribució.
