Conchita Wurst torna el triomf a Àustria quaranta-huit anys després de l’última victòria. Espanya, desena amb els vots de setze països

El grup liderat per Raquel del Rosario s'enfonsa i queda penúltim amb només huit punts. Dinamarca assoleix el tercer triomf al festival gràcies a Emmelie De Forest i la cançó Only teardrops

    Per captivar els europeus, El Sueño de Morfeo ha apostat, durant la seua participació al festival d'Eurovisió 2013, celebrat anit a Malmö (Suècia), pel so celta, enaltit amb la melodia dolça d'una gaita que s'erigeix en gran protagonista des del principi de la cançó. Això no obstant, Europa no ha respost a la proposta, ja que la banda ha quedat la penúltima amb huit punts. Espanya només ha obtingut vots de dos països dels trenta-nou que han competit al certamen enguany: Albània, que li n'ha donat sis, i Itàlia, només dos. Irlanda, com que ha sumat únicament cinc punts, ha evitat l'última plaça per a la banda asturiana. Aquest penúltim lloc empitjora el resultat obtingut per Pastora Soler, desena l'any passat a Bakú després d'emocionar el continent amb la preciosa balada Quédate conmigo.
 

    Pastora Soler tornà ahir a Espanya la fe en Eurovisió amb un 10é lloc, el millor des que Ramón, un triomfet, assolira el 2004 la mateixa posició amb la cançó Para llenarme de ti. El Quédate conmigo de l'artista sevillana convencé les 17.000 persones que n'aplaudiren la portentosa interpretació al Crystal Hall de Bakú (l'Azerbaidjan) i bona part dels 100 milions d'espectadors que seguiren la gala per televisió. Acostumada al fracàs, la delegació espanyola sent que ha tret petroli a les vores del mar Caspi.

El duo Ell & Nikki, d’ Azerbaidjan, triomfa en Eurovisió contra tot pronòstic – L’espanyola Lucía Pérez queda relegada al lloc 23é

    A Lena Meyer Landrut, actuar en el lloc 22é l’any passat li va donar bona sort en Eurovisió. Ahir al Düsseldorf Arena (Alemanya), l’espanyola Lucía Pérez va eixir en eixa mateixa posició a interpretar la cançó Que me quiten lo bailao -caòtica coreografia a càrrec de Lola González, directora de l’acadèmia de Fama. No obstant això, aquesta bona estrella de la representant alemanya no es va encomanar a l’artista gallega i va quedar quasi en el mateix lloc d’eixida: el 23é d’un total de 25 participants. Contra tot pronòstic, els candidats d’ Azerbaidjan, el duo Ell & Nikki, guanyaren la 56a edició del certamen amb Running scared i 221 punts. I és que alguns dels qui d’eixida es consideraven com a favorits en les enquestes d’ Internet i en el cor dels eurofans -França, Estònia, Suècia, Suïssa, Irlanda- ràpidament van comprovar com les esperances de quedar-se el gran premi desapareixien.

La participació espanyola a Eurovisió en els últims anys es mou entre la mediocritat dels resultats i els successius escàndols

    Eurovisió consisteix a cantar i no a cridar l’atenció. Cal aclarir-ho després de les últimes actuacions d’Espanya al certamen. Des de la broma de Rodolfo Chikilicuatre fins al grotesc espectacle de John Cobra enguany a la preselecció, passant per la ficada de pota de TVE l’any passat, quan no emeté en directe la semifinal en què Espanya votava, que va comportar una sanció de l’UER. Pedres en el camí cap al Festival i grans entropessons en arribar-hi. L’últim, enguany amb la quinzena posició de Daniel Diges. Una mitjania que cada any costa a la pública uns 285.000 euros.

Enguany hi hem enviat una rossa platinada amb dos metresexuals. Ens hem fet els noruecs mentre Noruega pensava en altra cosa.

    A Espanya, mai hi ha hagut un ateisme seriós, com Déu mana. L’única fe que semblava que havíem abandonat de veritat era la fe en Eurovisió, però també s’ha demostrat que aquest escepticisme era fingit perquè resultava massa ostentós. Els espanyols hi hem anat participant com l’alumne díscol i menfotista que en realitat vol cridar l’atenció del mestre: perquè ens claven un fart de llenya, perquè ens suspenguen, per presumir que tant se’ns en dóna i per lluitar heroicament per l’últim lloc amb un entusiasme un poc sospitós que ha resultat ser impostat i fals, ara que hem aconseguit apropar-nos perillosament a l’objectiu quedant els penúltims. Per què no ho celebrem, si és això el que volíem?