La Universitat d’Oxford estudia les connexions entre els països europeus a partir de les votacions d’ Eurovisió
La Universitat d’Oxford acaba de confirmar el que els espectadors saben des de fa anys: hi ha camarilles de països, com Xipre i Grècia o Suècia i Dinamarca, que sempre voten de la mateixa manera en el Festival d’Eurovisió. Quatre investigadors del prestigiós centre britànic han analitzat les decisions dels països participants en el certamen per tal de determinar quines són les connexions que hi ha entre ells.
I tal com pronosticà José Luis Uribarri, comentarista de TVE durant més d’una dècada, l’estudi conclou que s’han format grupuscles d’ interés en què és fàcil predir qui votarà a qui. Hi ha, però, algunes sorpreses. Les dades demostren que el país que està en línia amb els gustos generals és, sorprenentment, el que més sol proclamar les seues diferències: el Regne Unit. I el més euroescèptic, aquell els vots del qual no es corresponen amb els de cap altre país, és França.
Els investigadors pertanyen al departament de Física d’Oxford i pretenen aclarir si en les relacions dels països europeus hi ha normes de comportament identificables. L’informe, replet de fórmules matemàtiques i quadres estadístics, s’ha publicat en arxiv.org, arxiu en Internet de fonamentats estudis de física, matemàtiques i biologia. Per què, però, uns investigadors d’Oxford elaboren un estudi geopolític basant-se en els resultats d’un festival en què competeixen cançons la qualitat musical de les quals és dubtosa?
“És l’únic fòrum internacional on un determinat país pot opinar obertament sobre un altre sense restriccions econòmiques o governamentals”, expliquen. Eurovisió, diuen, és com un mercat on els països no intercanvien els seus productes amb qui deuen, sinó amb qui volen. I si les cançons es valoraren per la qualitat, o per com són d’encomanadisses, rebrien la mateixa quantitat de vots. Com que no es així, els investigadors conclouen que ha d’haver-hi raons més profundes que les purament musicals.
L’estudi ha analitzat els vots del període comprés entre 1992 i 2003 i ha identificat diversos graus d’amistat. Grècia i Xipre formen el primer i el més estable dels grups, i són els que amb més freqüència coincideixen en els vots. El segon grup el formen Suècia i Dinamarca, als quals sovint s’afegeixen Islàndia, Noruega, Finlàndia i Estònia. Els investigadors constaten tres fets que els confonen: la manca de sintonia musical entre Xipre i Turquia, que Estònia vote amb els països nòrdics i que Espanya no coincidisca amb França i Portugal.
De fet Espanya és, en companyia de França, el país més euroescèptic del concurs. Els seus criteris de vot no es corresponen amb els de cap altre país, ni amb la mitjana general. Una actuació que xoca tant com la del Regne Unit que, per contra, sembla mostrar la manca de personalitat amb les seues preferències, que sempre estan en línia amb la mitjana.
Podem concloure que els països voten d’acord amb el seu propi criteri, com si tingueren personalitat pròpia? “En allò denominat gust nacional subjau la idea que un país pot tenir col·lectivament, com si es tractara d’un sol individu, preferències raonables ben definides” ressalten els investigadors. Ara, prometen continuar a l’aguait dels futurs concursos.
Patricia F. De Lis El País, dilluns 6 de juny 2005 (adaptació)
