Conchita Wurst torna el triomf a Àustria quaranta-huit anys després de l’última victòria. Espanya, desena amb els vots de setze països
La mateixa història de sempre. Ni el ball sota la pluja de Ruth Lorenzo a la gran final d’Eurovisió celebrada anit a Copenhaguen posà fi als quaranta-cinc anys de sequera que Espanya arrossega al festival. I tot això malgrat que la murciana, com ella mateixa desitjava, va brillar com un diamant sobre l’escenari, gràcies al seu devessall de veu i a “Dancing in the rain”, en una impecable posada en escena protagonitzada per l’aigua. Tanmateix, la seua actuació classificà Espanya en desé lloc gràcies als 74 punts atorgats per setze de les 37 nacions que hi han concursat, a l’edició d’enguany. Així, Ruth Lorenzo iguala Pastora Soler i “Quédate conmigo”, de 2012, i aconsegueix el millor resultat de les últimes deu participacions espanyoles. Albània ha sigut el més generós en premiar-nos amb l’únic dotze de la nit. El Regne Unit, on Ruth va saltar a la fama després de concursar al programa X-Factor i on la murciana havia dipositat moltes esperances per a les votacions, només ens ha correspost amb cinc punts. I Portugal, aliat nostre durant bona part de la història eurovisiva, aquesta vegada ens ha deixat sense res.
La representant espanyola no pogué comptar per raons logístiques amb pluja real per a realitzar l’escenografia, però complí la promesa de mullar-se a l’escenari i hi eixí a cantar amb el cabell humit i completament solt. A més, a l’inici de l’actuació comptà amb aigua virtual per a simular eixa desitjada pluja, un efecte reforçat amb tolls al sòl i fragments de llum blanca que queien en vertical gràcies als leds del cub metàl·lic que protegien l’escenari. Els espectadors, fins i tot, animaren la cantant encenent els llums dels telèfons mòbils, que crearen una mar d’estels a tot l’estadi.
“No em val el resultat perquè volia ser-hi la primera. Però estic molt feliç pel treball fet. Sent moltíssim no haver portat el festival a Espanya”, comentava l’artista en la primera trobada davant els mitjans després del concurs. Això no obstant, l’experiència per a ella ha estat tan positiva que ja es postula per tornar-hi en futures edicions. “Hi vull repetir, vull tornar a representar Espanya a Eurovisió. M’ha encantat l’experiència i qui hi vinga l’any vinent, que s’ho treballe molt”.
Àustria hi guanya 48 anys després
La gran protagonista de la nit va ser Conchita Wurst. La “dona barbuda” complí els pronòstics i aconseguí que Àustria tornara a guanyar el festival després de 48 anys. Amb una impecable actuació, l’artista desplegà les ales com l’au Fènix de la seua cançó per conquistar els més de 170 milions d’espectadors que van veure la gala.
“Ressorgiré de les cendres i buscaré quelcom millor que la revenja. T’ho vaig avisar. Quan m’haja transformat, quan haja renascut, m’enlairaré fins al cel. Tu m’enfonsares, però jo hi volaré”, diu la lletra del tema en una clara referència a la pròpia història de Conchita Wurst, una lluitadora constant pel reconeixement i el respecte. Una batalla que, fins i tot, ha hagut de lliurar durant el seu pas pel certamen, quan diverses associacions de països de l’est han demanat a les seues respectives televisions públiques que en boicotegen l’actuació.
I és que darrere d’eixa barba hi ha un missatge a favor de la tolerància. Durant l’adolescència, el jove Tom Neuwirth va patir marginació i menyspreu per la seua condició d’homosexual. Després de quedar segon en “Starmania”, un programa caçatalents de la televisió pública austríaca, l’any 2006, durant poc temps formà part d’un grup musical que no assolí la fama. L’any 2011, després d’aquest revés en la seua carrera, es reinventà a si mateix i aparegué en un nou concurs ja com a Conchita Wurst. Amb una cuidada i serrada barba, maquillatge, cabellera, sabates de taló i vestit llarg de dona, emmudí tota l’audiència interpretant el famós “My heart will go on” de Céline Dion. Havia nascut una estrela.
Des d’aleshores, fa gala d’un humor àcid i sarcàstic per defensar els drets de les minories sexuals i per evitar que altres xics jóvens, com li passà a ell, se senten oprimits i rebutjats per la seua condició. “Aquest triomf el dedique a aquells que creuen en el futur, en la pau i en la llibertat”, va dir entre llàgrimes després de la victòria.
En la vida diària, Conchita no és Conchita. Quan s’abaixa el teló, Tom es lleva els talons i penja a l’armari els seus vestits per tornar a ser el xic introvertit que no coneix quasi ningú i que passa totalment inadvertit. Tot al contrari de quan puja a l’escenari. Perquè anit, durant la final del festival d’Eurovisió, emergí com l’au Fènix davant tot Europa per reivindicar la igualtat enmig del goig d’un públic entregat.
Xiulits per a Rússia
El tema country “Calm after the storm” donà anit la medalla de plata a Holanda, un país que, com Àustria, no havia aconseguit grans resultat als últims certàmens. La sueca Sanna Nielsen hi fou tercera i l’armeni Aram Mp3, un altre dels forts candidats, finalment hi conclogué quart.
El conflicte amb Kíev passà la factura a Rússia també a Eurovisió. El públic danés esbroncava les bessones Tolmachevy cada vegada que rebien punts a causa de la situació crítica a l’est ucraïnés i la permissivitat de Putin respecte a l’onada homòfoba que s’estén per tot el país i que topa frontalment amb el suport manifest del festival a la comunitat gai. Malgrat tot, hi hagué treva entre ambdues nacions a les votacions: Ucraïna li donà quatre punts a Rússia i Moscou, set als ucraïnesos. Tampoc es lliurà de la polèmica Polònia: algunes associacions en titllaren l’actuació de misògina i masclista per mostrar dues dones rentant la roba o fent mantega en posició molt provocativa.
El festival també comptà amb les habituals excentricitats: l’home hàmster que corria en una roda gegant durant l’actuació ucraïnesa, la trapezista de l’Azerbaidjan que girava en l’aire ajudant-se d’un gronxador, la desaparició de la romanesa Paula Seling a través d’un holograma o els salts al llit elàstic del trio grec. Un certamen, en definitiva, que continua molt viu i que gràcies a Conchita Wurst tornarà a Viena quasi mig segle després.
ESCARTÍN, Javier ABC, diumenge 11 de maig de 2014 (adaptació)
