Pastora Soler tornà ahir a Espanya la fe en Eurovisió amb un 10é lloc, el millor des que Ramón, un triomfet, assolira el 2004 la mateixa posició amb la cançó Para llenarme de ti. El Quédate conmigo de l'artista sevillana convencé les 17.000 persones que n'aplaudiren la portentosa interpretació al Crystal Hall de Bakú (l'Azerbaidjan) i bona part dels 100 milions d'espectadors que seguiren la gala per televisió. Acostumada al fracàs, la delegació espanyola sent que ha tret petroli a les vores del mar Caspi.
Soler, tanmateix, quedà lluny de la sueca Loreen i la seua Euphoria, favorita en totes les apostes prèvies i guanyadora amb 372 punts que donaren la raó al títol de la cançó.
El mer fet de formar part del top ten ja comporta una fita per al penós camí patri al certamen, que no guanya des de 1969. Espanya ha patit trompades d'importància a la classificació: el penúltim lloc de Soraya l'any 2009 i l'antepenúltim de Lucía Pérez l'any passat. Per contra, Soler tornarà demà a la seua terra com si haguera triomfat a la fastuosa 57a edició del festival, la més oriental de totes les cites eurovisives. "Ha sigut una experiència impressionant. Estic hipersatisfeta. Espere que tot el món a Espanya estiga content", declarà Soler en acabar la gala.
Espanya rebé punts de Romania, Àustria, Bélgica, San Marino, França, el Regne Unit, Bòsnia Hercegovina, Bulgària, Suïssa, Xipre, Holanda, Portugal, Islàndia, Suècia, Estònia, Finlàndia, Hongria i Israel.
Espanya ha hagut de desplaçar-se fins a les portes d'Àsia per recuperar el seu lloc al gran certamen europeu de la cançó. Les iaies russes Buranovskiye Babushki hi quedaren segones i el serbi Zeljko Joksimovic, tercer. Els àzeris gaudiren quasi tant de la quarta posició com del final feliç de l'esdeveniment, que han aprofitat per atraure els turistes a partir d'ara tant com fins ara han atret les companyies petrolieres.
El festival començà del color del cru, amb el britànic Engelbert Humperdinck, de 76 anys i penúltim. El Love will set you free d'aquest crooner de dilatada trajectòria brillà molt menys que l'anell del seu menovell. Això sí, el denominat Big Five (Espanya, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i França) ha consolidat la professionalització de les seues candidatures per contrarestar l'empenta dels països de l'Est, com demostraren la italiana Nina Zilli, novena, i l'alemany Roman Lob, huité. Els crits punyents de Rona Nishliu, per Albània, estigueren a punt de fer miques el costós Crystal Hall i foren la gran sorpresa de la nit.
El lituà començà la seua cançó amb els ulls embenats per remarcar que l'amor és cec, un intent novedós de cridar l'atenció, encara que més propi d'un concurs d'esmaixades de bàsquet. De seguida, però, el festival esdevingué un club nocturn a colp d'èxits discotequers, més adequats a l'horari de l'espectacle, que començà a mitjanit a Bakú perquè l'Europa occidental poguera veure en prime time artistes com la jove xipriota de díhuit anyets que flirtejà una estona amb les vint-i-cinc càmeres d'alta definició del Crystal Hall, les quals l'acaçaren com si fos Beyoncé o Rihanna. La mateixa fórmula aplicà en Aphrodisiac la juganera representant grega, Eleftheria Eletheriou, que només patí les retallades del seu país al vestuari. Els romanesos de Mandinga s'ho jugaren tot a una tornada en castellà i al desplegament físic de la cantant, un dels arets de la qual pesava més que el seu curt vestit.
Al festival abundaren les dives. Azerbaidjan en corejà el Lo, lo, lo d'una, la ucraïnesa Gaitana, que no tenia res a envejar al Na, na, na del noruec, i al hey, hey, hey del maltés, que cantà This is the night. Bakú al complet pensava el mateix. Anit fou la seua nit.
FERNÁNDEZ, Eduardo El Mundo 27 de maig de 2012 (adaptació)
