El duo Ell & Nikki, d’ Azerbaidjan, triomfa en Eurovisió contra tot pronòstic – L’espanyola Lucía Pérez queda relegada al lloc 23é
A Lena Meyer Landrut, actuar en el lloc 22é l’any passat li va donar bona sort en Eurovisió. Ahir al Düsseldorf Arena (Alemanya), l’espanyola Lucía Pérez va eixir en eixa mateixa posició a interpretar la cançó Que me quiten lo bailao -caòtica coreografia a càrrec de Lola González, directora de l’acadèmia de Fama. No obstant això, aquesta bona estrella de la representant alemanya no es va encomanar a l’artista gallega i va quedar quasi en el mateix lloc d’eixida: el 23é d’un total de 25 participants. Contra tot pronòstic, els candidats d’ Azerbaidjan, el duo Ell & Nikki, guanyaren la 56a edició del certamen amb Running scared i 221 punts. I és que alguns dels qui d’eixida es consideraven com a favorits en les enquestes d’ Internet i en el cor dels eurofans -França, Estònia, Suècia, Suïssa, Irlanda- ràpidament van comprovar com les esperances de quedar-se el gran premi desapareixien.
En el cas d’Espanya, els vaticinis dels endevins s’han complert. No auguraven res de bo per a la representant espanyola i no s’han equivocat. Només 50 punts. Els quatre primers arribaren de Macedònia, i Portugal, com no podia ser d’una altra manera, en va aportar 12 més per una qüestió de proximitat. En qualsevol cas, uns quants més dels zero punts que van rebre Remedios Amaya i ¿Quién maneja mi barca? Si no, recordem Soraya, que encara va quedar pitjor que Lucía: penúltima. La resta de les votacions va transcórrer sense sorpreses, amb els països veïns votant-se els uns als altres. La geopolítica hi va tornar a guanyar.
El festival començà amb un numeret suposadament graciós dels tres presentadors Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab i el record de la cançó guanyadora l’any 2010, l’encomanadissa Satellite, en una nova versió interpretada per Raab, de professió cantant, tot i que aquesta vegada exercí de mestre de cerimònies. Els primers minuts també van aprofitar perquè els espectadors comprovaren la recreació a càmera megaràpida de la sorprenent transformació del camp de futbol del Fortuna, l’equip local de la ciutat, en l elegant auditori que ha acollit el festival, amb una capacitat de més de 37.000 persones.
Paradise Oskar, el representant de Finlàndia, va obrir a les 21.15 el festival que, en aquesta ocasió, s’ha caracteritzat per la sensatesa, pel seny, pel to clàssic i per un retorn als orígens, allunyat dels friquis, dels rarets i dels chiquilicuatres de torn. Enguany no s’hi ha colat ni Jimmy Jump ni qualsevol altre espontani entossudit a boicotejar actuacions.
TVE, per la seua part, ha comptat amb un nou comentarista: José María Íñigo. El periodista debutà com a veu del xou i rellevà l’etern José Luis Uribarri i els seus rancis i masclistes parlaments. I cal destacar, per damunt de tot, la magnífica posada en escena, amb una parafernàlia de focs d’artifici, de jocs de llums i d’efectes especials. Visualment irreprotxable, la realització d’un espectacle que es calcula que han vist al voltant de 150 milions d’ espectadors. Una audiència tan poc menyspreable que portà Íñigo a assenyalar que "qui diga que eixir a Eurovisió desmereix, és un imbècil". I afegí: "Es un festival, seriós, importantíssim...".
I per descomptat que ho serà per a Ell & Nikki i també ho serà per a l’italià Raphael Gualazzi, mereixedor del segon lloc. Espanya no pot dir el mateix, tot i que la directora de programació de TVE, Lola Molina, abans d’eixir cap a Alemanya s’afanyà a indicar: "Tenim grans expectatives amb la cançó i amb Lucía Pérez". Potser l’any que ve, però de moment una altra pàgina eurovisiva per a oblidar.
GALLO, Isabel El País 15 de maig de 2011 (adaptació)
