La hispanocubana brodà la seua participació amb SloMo, un devessall d’energia i talent en la nit de Kalush Orchestra
Arribà, veié i regnà, aprofitant que era a la terra de Juli Cèsar. No hi guanyà, però Chanel decidí que Eurovisió anava a ser el seu territori i el de tota Espanya. Perquè ella s’engresca a la més mínima oportunitat i «siempre primera, nunca secondary». Recordeu que són quasi quatre dècades sense tastar un tercer lloc des que Lady, lady l’assolira l’any 1984.
La victòria, evident, acabà al terreny de Kalush Orchestra i Ucraïna, un país assotat per la invasió russa al qual el televot disparà cap al primer lloc malgrat el domini de Sam Ryder i el Regne Unit en els vots del jurat. La geopolítica de les emocions acabà triomfant en una Europa lliurada a la solidaritat, amb 28 de 40 màximes puntuacions per als ucraïnesos que, amb un territori envoltat en una guerra, mesclant folk i hip hop trobaren l’antídot contra l’incalculable talent del britànic, que aconseguí destacar amb una balada en una edició plena de balades.
Però ací hem vingut a parlar de l’actuació d’una Chanel imponent, perfecta en la veu i en la coreografia, que confirma que és una de les grans històriques d’Espanya en Eurovisió amb 459 vots, el millor resultat d’este país fins ara, que ni els més optimistes somiaven rebre. L’opció d’enviar una gran artista, de transitar el camí correcte nascut en el Benidorm Fest, tot i les crítiques, demostra que Espanya, quan vol, pot competir amb els grans dominadors d’Europa i treballa per a això. Ni Suècia ni Itàlia pogueren amb el poder de la representant espanyola, que s’emportà la màxima puntuació dels jurats de Portugal, San Marino, Macedònia del Nord, Armènia, Irlanda, Malta, Suècia i Austràlia.
No ha sigut prou per a destronar els ucraïnesos, però s’ha estat més a prop de desbancar el Regne Unit del segon lloc. La mami hi aparegué i decidí que l’espectacle anava a ser seu. Perquè el Palasport de Torí , ple fins a la bandera i amb bona representació espanyola, va estar a un pas de caure quan Chanel es posà damunt de l’escenari amb el seu etern somriure. Només sonar l’inici taurí, ella va ser-ho tot.
No importa que la cançó no siga un prodigi literari, ni tampoc la posició en què eixí a actuar. Perquè Chanel ho havia esborrat tot amb una coreografia que ratllava la perfecció i una actuació a la altura de la gran artista que està cridada a ser. Triomfant davant tot un continent europeu.
Ni tan sols una més que qüestionable realització de la televisió italiana l’eclipsà en la seua gran nit, quan va aparéixer en el 10é lloc. Just abans havien actuat els amfitrions, Mahmood i Blanco, que amb la balada Brividi havien encollit el cor de tots els presents i només els va aprofitar per a un sisé lloc. Va ser una interpretació de moltíssim nivell gràcies sobretot a la veu de Mahmood, que hi aportava eixa calidesa necessària en cada moment íntim. Amb el públic emocionat, arribava el moment de revolucionar-lo i no hi ha ningú com Chanel per a fer-ho.
Encara que la tradició diga que actuar en la primera meitat de la gala sol perjudicar en el resultat final, a Espanya no li va anar malament. Però la potència va vindre en la segona, amb la sueca Cornelia Jakobs que acabà en quarta posició i la inquietant sèrbia Konstrakta situada en la cinquena. Este va ser el triomf del gaudi en una edició marcada per les balades. Algunes, com la sueca o la britànica, d’excel·lent qualitat i d’altres monòtones, com Alemanya, Bèlgica, Azerbaidjan o Lituània.
Arrancà fort el festival amb el pop electrònic de la txeca We Are Domi i el supertema extravagant dels romanesos WRS. Hi haurà qui se’n riga, d’eixe Llámame, però la combinació d’eixe estilisme hortera -camisa roja de gasa i faixí negre con amb lluentons- i l’ «hola, mi bebebé. Llámame, llámame» esdevindrà una de les cançons de l’estiu en tot el món.
La gran sorpresa també sona a gaudi amb els moldaus Zdob i Zdub i Advahov Brothers -nom impronunciable per a qualsevol ésser humà- que en la seua tercera participació en Eurovisió escalaren fins a la setena posició amb el suport del televot, que una vegada més tornà a decantar Eurovisió en la direcció contrària a la que havia decidit el jurat professional.
Tampoc va estar mal valorada la calidesa del Saudade de la portuguesa Maro, envoltada en boira i rodejada pel seu cor de dones, amb una energia que també semblaven transmetre els francesos Alvan & Ahez que finalment acabaren penúltims amb només 17 punts. Una puntuació que sembla insuficient per a un bon tema de folk electrònic com este.
En una gala marcada per la pèssima realització de la televisió pública italiana, dos dels presentadors, Laura Pausini i Mika, i els últims guanyadors dels festival, Måneskin , van ser els qui van regalar les grans actuacions de la nit. Com a comiat musical, mereix menció especial la interpretació del Happy Ending del libanés, envoltat en cors en un moment en què el món en necessita més.
Com també necessita el ritme de Chanel. Regnant.
RODRÍGUEZ ROCES Pablo, El Mundo, 15 de maig de 2022