Würzburger Str 13, 63811 Stockstadt support@example.com

    Emissores

    rsz ri12

    esctimes11fmeurofans radio

    8N93LW221537radiooboz

    efr12

    Passaport a Rotterdam '21

    Traduïu la pàgina

    casqhyazeubebghrcsdanlenetfifrglkadeeliwhuisitlvltmknoplptrorusrskslessvtruk

    Visites en temps real

    Map

    Calendari

    Setembre 2021
    DilDimDimDijDivDisDiu
    12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930

    Opinió

    Dimarts, 30 Juliol 2013 11:44

    El somni d'Eurovisió esdevé malson

    El grup liderat per Raquel del Rosario s'enfonsa i queda penúltim amb només huit punts. Dinamarca assoleix el tercer triomf al festival gràcies a Emmelie De Forest i la cançó Only teardrops

        Per captivar els europeus, El Sueño de Morfeo ha apostat, durant la seua participació al festival d'Eurovisió 2013, celebrat anit a Malmö (Suècia), pel so celta, enaltit amb la melodia dolça d'una gaita que s'erigeix en gran protagonista des del principi de la cançó. Això no obstant, Europa no ha respost a la proposta, ja que la banda ha quedat la penúltima amb huit punts. Espanya només ha obtingut vots de dos països dels trenta-nou que han competit al certamen enguany: Albània, que li n'ha donat sis, i Itàlia, només dos. Irlanda, com que ha sumat únicament cinc punts, ha evitat l'última plaça per a la banda asturiana. Aquest penúltim lloc empitjora el resultat obtingut per Pastora Soler, desena l'any passat a Bakú després d'emocionar el continent amb la preciosa balada Quédate conmigo.
     

    Dijous, 26 Juliol 2012 19:21

    Espanya recupera el crèdit a Eurovisió

        Pastora Soler tornà ahir a Espanya la fe en Eurovisió amb un 10é lloc, el millor des que Ramón, un triomfet, assolira el 2004 la mateixa posició amb la cançó Para llenarme de ti. El Quédate conmigo de l'artista sevillana convencé les 17.000 persones que n'aplaudiren la portentosa interpretació al Crystal Hall de Bakú (l'Azerbaidjan) i bona part dels 100 milions d'espectadors que seguiren la gala per televisió. Acostumada al fracàs, la delegació espanyola sent que ha tret petroli a les vores del mar Caspi.

    Dimecres, 24 Agost 2011 13:34

    Una victòria impredictible

    El duo Ell & Nikki, d’ Azerbaidjan, triomfa en Eurovisió contra tot pronòstic – L’espanyola Lucía Pérez queda relegada al lloc 23é

        A Lena Meyer Landrut, actuar en el lloc 22é l’any passat li va donar bona sort en Eurovisió. Ahir al Düsseldorf Arena (Alemanya), l’espanyola Lucía Pérez va eixir en eixa mateixa posició a interpretar la cançó Que me quiten lo bailao -caòtica coreografia a càrrec de Lola González, directora de l’acadèmia de Fama. No obstant això, aquesta bona estrella de la representant alemanya no es va encomanar a l’artista gallega i va quedar quasi en el mateix lloc d’eixida: el 23é d’un total de 25 participants. Contra tot pronòstic, els candidats d’ Azerbaidjan, el duo Ell & Nikki, guanyaren la 56a edició del certamen amb Running scared i 221 punts. I és que alguns dels qui d’eixida es consideraven com a favorits en les enquestes d’ Internet i en el cor dels eurofans -França, Estònia, Suècia, Suïssa, Irlanda- ràpidament van comprovar com les esperances de quedar-se el gran premi desapareixien.

     

    Dimecres, 11 Agost 2010 12:37

    La música només com a excusa

    La participació espanyola a Eurovisió en els últims anys es mou entre la mediocritat dels resultats i els successius escàndols

        Eurovisió consisteix a cantar i no a cridar l’atenció. Cal aclarir-ho després de les últimes actuacions d’Espanya al certamen. Des de la broma de Rodolfo Chikilicuatre fins al grotesc espectacle de John Cobra enguany a la preselecció, passant per la ficada de pota de TVE l’any passat, quan no emeté en directe la semifinal en què Espanya votava, que va comportar una sanció de l’UER. Pedres en el camí cap al Festival i grans entropessons en arribar-hi. L’últim, enguany amb la quinzena posició de Daniel Diges. Una mitjania que cada any costa a la pública uns 285.000 euros.

    Dissabte, 22 Agost 2009 12:49

    Creure en Eurovisió

    Enguany hi hem enviat una rossa platinada amb dos metresexuals. Ens hem fet els noruecs mentre Noruega pensava en altra cosa.

        A Espanya, mai hi ha hagut un ateisme seriós, com Déu mana. L’única fe que semblava que havíem abandonat de veritat era la fe en Eurovisió, però també s’ha demostrat que aquest escepticisme era fingit perquè resultava massa ostentós. Els espanyols hi hem anat participant com l’alumne díscol i menfotista que en realitat vol cridar l’atenció del mestre: perquè ens claven un fart de llenya, perquè ens suspenguen, per presumir que tant se’ns en dóna i per lluitar heroicament per l’últim lloc amb un entusiasme un poc sospitós que ha resultat ser impostat i fals, ara que hem aconseguit apropar-nos perillosament a l’objectiu quedant els penúltims. Per què no ho celebrem, si és això el que volíem?

     

     

    Divendres, 19 Juny 2009 11:26

    Un acudit molt car i tardà

        El problema no és anar a Eurovisió per fer-hi un acudit, sinó que aquest siga car i, a més, tardà. L'autèntica gosadia hauria estat muntar-lo, per exemple, l'any 1964 quan Gigliola Cinquetti cantava que no tenia edat per a estimar i Pau VI en persona la rebia en audiència general per agrair-li el missatge sobre la virginitat juvenil en aquest fòrum continental. Eren uns altres temps. Ara, en el festival ja fa anys que conviuen dues tendències -la broma i l'estàndard eurovisiu- i ni l'una ni l'altra no han donat molts moments memorables.

    Divendres, 19 Juny 2009 11:25

    Operació "Tallinn"

        Jo vaig estar molts anys penjat pel festival d'Eurovisió, i els ho expose. L'addicció la vaig adquirir prompte, en un temps de plaers indiscriminats, d'avorriment franquista i de febres infantils d'un dia. Però vaig créixer, em vaig espavilar, em vaig llevar el pèl de la devesa, i això d'Eurovisió no se me n'anava. En arribar el dia de la gala televisada, obria any rere any els salons del meu pis a uns quants amics que també gosaven anomenar-se eurovisius. Exquisits poetes jóvens com Leopoldo Alas, Luis Cremades i Mario Míguez aclamaven tan ardentment com jo la successió de cançons lleugeres, lleugeríssimes, el comentari melós de José Luis Uribarri, els florits documentals de presentació turística de cada país concursant, i per damunt de tot les votacions finals amb eixos "Le Lassenburj, truá puan; Laxenborg, zri poins" que seguíem usant després com a frase feta en la vida real. Espere que el meu amic Fernando Savater no s'enfade si revele ací que també  ell ( un any només, el de la graciosa cançó Quién maneja mi barca, interpretada per Remedios Amaya i apallissada miserablement a l'hora dels puans o poins) es va retre al virus i s'afegí a una frenètica carta de suport a la cantant espanyola que uns exaltats -nosaltres- vàrem trametre a aquest mateix periòdic, que va tenir el coratge de publicar-la.

       

    Divendres, 19 Juny 2009 11:24

    "Spain, one point"

        Què fou el que succeí? En què ens equivocàrem ? És que la cançó espanyola era roïna? No tenia una tornada prou encomanadissa? Potser l'iridescent model que lluïa Lydia va enlluernar els espectadors fins al punt de fer-los oblidar com era la melodia? O és que, simplement, som uns pàries a Europa i no ens hi vol ningú? De totes passades, la quaranta-quatrena edició d'Eurovisió no serà un bon record per al nostre patrimoni musical. "Spain, one point". Una llàstima.

       

    Pàgina 2 de 4