Amb la victòria del tema Tattoo, la cantant aconsegueix que el seu  país iguale Irlanda quant al major nombre de victòries en la història del certamen, amb set. La representant espanyola arriba als 100 punts, encara que només cinc en són de votació popular

El Regne Unit ha viscut una nova coronació només una setmana després de la de Carles III. Loreen ha esdevingut reina eurovisiva en guanyar  este dissabte el festival de la cançó europea per segona vegada. El triomf del seu  Tattoo amb 583 punts, arrasant en el vot professional, ha fet que Suècia iguale  Irlanda pel que fa a major nombre de victòries en la història del certamen: set. La segona classificada, Finlàndia, ha obtingut 526 punts gràcies al vot popular per al Cha Cha Cha del cantant Käärijä. L’any que ve, per tant, Suècia organitzarà l’esdeveniment coincidint amb el 50 aniversari de la victòria d’ABBA amb Waterloo.

Eurovisió és, en bona part, relat. I així ha sigut amb la doble consagració de la cantant. Ella ja era llegenda abans de xafar  l’M&S Bank Arena de Liverpool on s’ha celebrat el festival al llarg d’esta setmana. Hi  tornava després de véncer l’any 2012, cosa que la converteix en la segona cantant a aconseguir-ho després de l’irlandés Johnny Logan, els anys 1980 i 1987. El tema que va donar la primera victòria a la sueca, Euphoria, va ser aleshores un èxit comercial als països membres de la Unió Europea, als que n’eren membres i han deixat de ser-ho en este temps, als que no en són membres però voldrien ser-ho i en algun altre de fora d’eixes fronteres. La cançó va transcendir a la radiofórmula i, més tard, a les plataformes d’streaming. És una de les fites que ha fet que Eurovisió recupere popularitat en l’última dècada.

Blanca Paloma ha quedat en la 17a posició amb 100 vots i un sorprenent rebuig del vot popular, que només li ha concedit cinc punts. Amb l’esquinç vocal i una proposta plena d’arestes, des del punt de vista audiovisual, escènicament i quant al concepte, ha possibilitat que fora una de les més estimades pels seguidors d’Eurovisió durant els mesos previs a esta setmana final. Les seues participacions en les europarties oficials han estat de les més aplaudides  i, fins fa uns dies, es mantenia entre els cinc països favorits per a  la victòria gràcies, en part, a l’efecte Chanel de l’any passat. Però amb el pas dels dies la seua posició ha anat caent en favor d’altres candidats, tot i que en la seua actuació no hi ha hagut res reprotxable. Des de l’espectacular cosset, dissenyat per Paola de Diego, fins a l’equip de producció, cos i ball que ha heretat del seu pas pel món del teatre independent. En general, la realització televisiva no ha fet justícia a l’espectacularitat de les propostes en viu, en un escenari gegantí  de més de 450 metres quadrats que ha fet que l’aforament del recinte, habitualment per damunt dels 11.000 seients, s’haja vist reduït a menys de 7.000.

Com Loreen, molts dels que triomfen en el festival han sigut capaços d’enviar un missatge visual, icònic, universal i immediat i els ha sobrat temps dels  escassos tres minuts que l’organització  els concedeix per a captar l’audiència. Així ho va fer en el passat mil·lenni Dana Internacional,  la primera dona trans a xafar, empoderada, un escenari que miren cada any quasi 200 milions de persones. Va guanyar el certamen per a Israel amb Diva l’any 1998. El mateix efecte va fer la presència no binària de Conchita Wurst l’any 2014, que executà a la perfecció en directe, amb barba, melena llarga i un vestit cenyit en daurat, un tema a la manera de James Bond amb una solvència digna de la mateixa Shirley Bassey. La delicadesa al piano del malaltís portugués Salvador Sobral tres anys més tard en fou un altre exemple. I també ho fou la reivindicació de l’any passat dels ucraïnesos Kalush Orchestra, convenientment connectada amb el folklore d’una nació ferida. Esta edició, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha negat al president ucraïnés, Volodímir Zelenski, la possibilitat de llançar un missatge durant la retransmissió de la gala d’este dissabte. Però per més que s’enteste a allunyar el seu gran esdeveniment dels missatges aliens a allò hedonista, tot l’entreteniment massiu té una rellevància sociològica que sovint esdevé política.

El concurs musical no només viu de la marcianada friqui, perquè la dels representants croats d’enguany, vestits amb gavardina, bigot i estètica dictatorial, tot i que tenyida de rosa, implicava una crítica a Vladímir Putin. Alguna altra raresa ha tingut també la seua substància. Les austríaques Teya i Salena invocaven al principi de la nit l’esperit de l’escriptor Edgar Allan Poe en la seua cançó per satiritzar  una indústria musical poc amigable amb els compositors i amb els talents femenins. El nombre 0,003 que ha aparegut en la seua actuació es una referència als diners en euros que perceben els artistes cada vegada  que una de les seues cançons es reprodueix en streaming.

Amb tot, la vetlada ha sigut des del principi el xou de Loreen. Des que a primers d’any va esdevenir de nou  la representant del seu país, dominà amb claredat les apostes oficials i les enquestes dels eurofans. Els suecs porten dècades demostrant que són capaços de fabricar i exportar en cadena tornades virals amb la mateixa facilitat amb què exporten  els mobles de baix cost.

El públic ha estat l’únic que ha decidit els 26 classificats per a la final perquè  la  seua opinió era l’única que contava en les semifinals. On sí que s’ha mantingut l’equilibri entre el vot professional i el del públic ha sigut en la final. A més, enguany s’ha obert la votació als països que no participen en Eurovisió per donar veu a tots eixos espectadors de fora que també  segueixen  el certamen. Els seus  vots s’han sumat tots junts, contant com un sol país. Estos canvis s’han introduït després que una comissió de l’UER haja estudiat el sistema de votació arran dels problemes que hi va haver l’any passat, en què detectaren “irregularitats sense precedents”.

Liverpool esdevingué la seu d’Eurovisió 2023 després  que l’UER designara de forma directa el Regne Unit com a amfitrió d’enguany. Ucraïna continua fent front a la invasió russa, que li ha impedit celebrar l’esdeveniment que guanyà l’edició passada. La ciutat britànica ha sigut en les hores prèvies a la final una explosió de color i gentada enmig de la incoherent planificació arquitectònica de les avingudes principals. Però, a més de no donar una excessiva presència al suposat coamfitrió ucraïnés, llevat d’algunes banderes i mostres artístiques de carrer, ha fallat als eurofans en diversos aspectes. El col·lapse del transport aeri, sumat a la vaga de trens convocada pel sector ferroviari del país per a estos dies, ha complicat l’accés a molts assistents que, mentre divendres i dissabte feien cua per accedir al recinte, es queixaven que oferia menys seients que els d’altres destinacions anteriors, cosa que dificultava l’obtenció de tiquets per a les gales. L’accés als assajos també ha estat esta vegada restringit  als qui cobrien el festival i això ha afavorit durant dies l’exclusiva informativa a una poderosa xarxa social asiàtica que ha esdevingut patrocinadora oficial del milionari esdeveniment mediàtic.

Llanos Martínez, Héctor El País, 14 de maig de 2023 (adaptació)

 

 

Emissores i pòdcasts

16924e27ed5d0177b30d3279a63eb162 MD

 

 

rsz ri12classics

Radio-Eurovision_1.jpg

 france eurovision1

eurovision logo

eurofans radio

 

efr12

 

rsz 12p

Traduïu la pàgina

Passaport a Malmö 2024

Visites en temps real

Map

Calendari

Juliol 2024
DilDimDimDijDivDisDiu
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031