Opinió

Dissabte, 22 Agost 2009 12:49

Creure en Eurovisió

Enguany hi hem enviat una rossa platinada amb dos metresexuals. Ens hem fet els noruecs mentre Noruega pensava en altra cosa.

    A Espanya, mai hi ha hagut un ateisme seriós, com Déu mana. L’única fe que semblava que havíem abandonat de veritat era la fe en Eurovisió, però també s’ha demostrat que aquest escepticisme era fingit perquè resultava massa ostentós. Els espanyols hi hem anat participant com l’alumne díscol i menfotista que en realitat vol cridar l’atenció del mestre: perquè ens claven un fart de llenya, perquè ens suspenguen, per presumir que tant se’ns en dóna i per lluitar heroicament per l’últim lloc amb un entusiasme un poc sospitós que ha resultat ser impostat i fals, ara que hem aconseguit apropar-nos perillosament a l’objectiu quedant els penúltims. Per què no ho celebrem, si és això el que volíem?

 

 

Divendres, 19 Juny 2009 11:26

Un acudit molt car i tardà

    El problema no és anar a Eurovisió per fer-hi un acudit, sinó que aquest siga car i, a més, tardà. L'autèntica gosadia hauria estat muntar-lo, per exemple, l'any 1964 quan Gigliola Cinquetti cantava que no tenia edat per a estimar i Pau VI en persona la rebia en audiència general per agrair-li el missatge sobre la virginitat juvenil en aquest fòrum continental. Eren uns altres temps. Ara, en el festival ja fa anys que conviuen dues tendències -la broma i l'estàndard eurovisiu- i ni l'una ni l'altra no han donat molts moments memorables.

 

 

Divendres, 19 Juny 2009 11:25

Operació "Tallinn"

    Jo vaig estar molts anys penjat pel festival d'Eurovisió, i els ho expose. L'addicció la vaig adquirir prompte, en un temps de plaers indiscriminats, d'avorriment franquista i de febres infantils d'un dia. Però vaig créixer, em vaig espavilar, em vaig llevar el pèl de la devesa, i això d'Eurovisió no se me n'anava. En arribar el dia de la gala televisada, obria any rere any els salons del meu pis a uns quants amics que també gosaven anomenar-se eurovisius. Exquisits poetes jóvens com Leopoldo Alas, Luis Cremades i Mario Míguez aclamaven tan ardentment com jo la successió de cançons lleugeres, lleugeríssimes, el comentari melós de José Luis Uribarri, els florits documentals de presentació turística de cada país concursant, i per damunt de tot les votacions finals amb eixos "Le Lassenburj, truá puan; Laxenborg, zri poins" que seguíem usant després com a frase feta en la vida real. Espere que el meu amic Fernando Savater no s'enfade si revele ací que també  ell ( un any només, el de la graciosa cançó Quién maneja mi barca, interpretada per Remedios Amaya i apallissada miserablement a l'hora dels puans o poins) es va retre al virus i s'afegí a una frenètica carta de suport a la cantant espanyola que uns exaltats -nosaltres- vàrem trametre a aquest mateix periòdic, que va tenir el coratge de publicar-la.

    

Divendres, 19 Juny 2009 11:24

"Spain, one point"

    Què fou el que succeí? En què ens equivocàrem ? És que la cançó espanyola era roïna? No tenia una tornada prou encomanadissa? Potser l'iridescent model que lluïa Lydia va enlluernar els espectadors fins al punt de fer-los oblidar com era la melodia? O és que, simplement, som uns pàries a Europa i no ens hi vol ningú? De totes passades, la quaranta-quatrena edició d'Eurovisió no serà un bon record per al nostre patrimoni musical. "Spain, one point". Una llàstima.

   

Divendres, 19 Juny 2009 11:24

Operació desencís


 

Rosa d’Espanya i els nois d’ “Operación Triunfo” s’han de conformar amb el setè lloc del Festival d’Eurovisió

E 

uropa no està pel que ha d’estar. El Vell Continent no només ha sigut incapaç d’entendre el missatge dels triomfets espanyols sinó que els ha dutxat  amb  una galleda d’aigua freda que els ha fet despertar bruscament del somni.

Els anys seixanta hi va haver festivals de cançó pertot arreu. Era un temps on la indústria estava interessada a promoure la música entre el jovent i descobrir nous possibles valors, i els festivals cobrien ambdós objectius.

Després de l'espectacular triomf de la cantant Dana Internacional, Jerusalem acollirà la pròxima edició del Festival d'Eurovisió en 1999. L'alcalde de la ciutat, Ehud Olmert, va rebutjar ahir les amenaces dels jueus ultraortodoxos i va assegurar que “l'Ajuntament de Jerusalem no tolerarà la censura en matèria cultural i artística”.

 

  

Divendres, 19 Juny 2009 11:21

Lucía, Gibraltar i les Malvines

    Lucía, la cantant sevillana que aquesta nit ha de representar Televisió Espanyola en el Festival d'Eurovisió, se n'ha anat a Londres amb l'ai al cor. Resulta que, al principi de l'aventura, tan sols es tractava de conservar la seua imatge de xicota guapa i de repetir-li a mig món el que tothom ja taral•leja per ací: "Ven, tengo libre de ocho a diez, / nos podemos divertir / y tomarnos una copa. / Él es igual que un perro fiel, / pero te prefiero a ti / aunque digan que estoy loca".
 


Pàgina 2 de 4